Escola Laietània

A la Família Laietània fem escola

La importància de l’autoestima

Leave a comment

Autoestima positiva

A mesura que els infants creixen, van desenvolupant la intel•ligència intrapersonal (capacitat per autoavaluar-se), i amb ella l’autoestima. Els nens i nenes amb una adequada autoestima estan contents amb la seva vida, reconeixen els seus punts forts i admeten els seus defectes. En definitiva són feliços.

Per poder definir correctament l’autoestima hem de conèixer l’estructura de l´autoconcepte, doncs aquesta en forma part.

Comportament i conducta: Com es perceben les interaccions conductuals amb l’entorn família, escola i amics. És a dir com es defineix la persona en aquests ecosistemes.

Estatus intel•lectual i escolar: Percepció del rendiment acadèmic.

Aparença física i atributs: Pensament respecte les característiques del propi cos i del concepte de bellesa

Ansietat: Percepció de la incertesa, tant respecte les seves aptituds, com respecte l’entorn.

Conducta social: Impressió de l’estima i valoració que els demés ens mostren.

 Satisfacció i felicitat: Vinculació de les anteriors autopercepcions a la pròpia valoració emocional, generant l’autoestima.

Per tant, l’autoestima és un component de l´autoconcepte que té a veure amb l’acceptació o refús del coneixement perceptiu que una persona té de si mateix. És essencial el foment per part dels pares i educadors de l’autoestima positiva, ja que la forma com ens sentim amb nosaltres afecta tots els aspectes de la vida (Rendiment escolar i relacional, afrontament de problemes, definició de metes…). Però com poden incentivar una autoestima positiva?

La teoria dels models funcionals de Bowlby (1988) remarca la gran importància del vincle familiar amb la generació posterior d’una autoestima sana. Els nens i nenes que durant la seva primera infància han desenvolupat un vincle segur amb els seus pares solen tenir més eines per valorar-se a sí mateixos de forma positiva. Tots els nadons creen una relació de vincle amb la persona que els cuida i la seva seguretat depèn de la capacitat de la mare/pare de mostrar afecte constant, coherència i un entorn normalitzat. Així doncs, un vincle segur amb els nostres progenitors crea les bases necessàries, però no suficients per desenvolupar una autoestima adequada, ja que l’adolescència és un període crític en que s’evoluciona de la visió física i tangiblement present de l’ infància, cap a una valoració externa i interna de la realitat. Per tant, és en aquesta fase del cicle vital on es construeix el propi self en base a l’autoconsciència.

Segons Susan Harter i els seus col•legues (1998) en l’adolescència primerenca l’autoestima es va centrant amb major intensitat en les relacions interpersonals. Amics, mestres i pares es converteixen en els eixos principals de la generació de l’autoconcepte. Com sempre, la relació familiar és el primer indicador de la pròpia imatge. No només perquè les nostres impressions les expliquem segons la mirada dels demés (mi), sinó perquè el reajust emocional-racional posterior (jo) es construeix socialment (intereccionisme simbòlic). D’aquesta manera, l’estil educatiu dels pares determinàrà l´autoconcepte de l’adolescent.

Autoritari recíproc: Els pares exerceixen autoritat moral fonamentant-se en la coherència, la flexibilitat i la comunicació bidireccional. Proporcionen suport afectiu i control comprensiu. En viure en un ambient equilibrat d’autonomia i responsabilitat, l’adolescent crea una visió realista d´ell mateix, afavorint l’autoestima elevada. A més, aprèn a concloure els compromisos adoptats i a resoldre pacíficament els conflictes.

Autoritari repressiu: El control i la rigidesa es tornen les eines bàsiques de relació, conduint a l’escassa comunicació i al subdesenvolupament del self adolescent. L’entorn esdevé ofegat provocant en el fill sensacions d’ansietat i baixa autonomia que acaben en el conformisme extrem o la rebel•lia negativa. Aquest sistema, doncs, reforça components de l´autoconcepte (ansietat i comportament) devaluadors de l’autoestima.

Permissiu indulgent: Els progenitors assimilen afecte amb el descontrol i l’absència de normes. El suport i contemplació continua del fill, no només l’incapacita en l’ autodomini, responsabilitat i voluntat, sinó també en els recursos psíquics necessaris per afrontar la vida quotidiana. Així, en situar-se en el món real, l’adolescent es sent insegur dels seus recursos (exageradament protegits), donant lloc a una baixa autoestima.

Permissiu negligent: Hi ha una dimissió desconcertant de la responsabilitat paterna de donar suport i oferir control, el qual és substituït a vegades per premis materials. Aquest estil educatiu és extremadament perniciós per l’adolescent, que es culpa interiorment del menyspreu familiar, generant un autoconcepte i autoestima ínfims. El sentiment degeneratiu d’un mateix sol provocar patologies conductuals, des de l’afiliació a grups destructius, fins a comportaments asocials.

Els amics i companys d’escola són l’altre gran impacte social que defineix l’autoestima en l’adolescència. Ja a partir dels 4 o 5 anys els nens i nenes comencen a reconèixer les diferències entre ells i la resta, donant-se la comparació social i l’ansietat per no encaixar en el grup classe (Butler, 1998). Així, els adolescents joves que reben suport social ampli i equilibrat per part dels seus parells, tendeixen a mostrar una autoestima positiva. I aquesta interacció positiva depèn en gran mesura de les capacitats emocionals i interpersonals que tingui el nen/nena gràcies al desenvolupament d’una educació emocional (article l’escola emocional)

Finalment assenyalar que tot i que estadísticament existeix una evolució significativa de l´autoconcepte, des de l’adolescència primerenca a la tardana, la responsabilitat dels adults és garantir aquesta construcció positiva. De fet, la majoria de malalties psicològiques que s’inicien en aquesta època (depressió, anorèxia), com la majoria del fracàs escolar són conseqüència d’una baixa autoestima. I per això és tan important tenir cura de la valoració intrínseca que es fa un nen/a i adolescent, tant des de l’escola com des de casa.

 

Ingrid Reichardt Garriga

Lda. en Psicología i Lda. en Administració i Direcció d’Empreses

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s