Escola Laietània

A la Família Laietània fem escola

Els infants i les noves tecnologies

Leave a comment

El desenvolupament cognitiu de l’infant va de la mà dels processos de maduració vestibulars, psicomotors i tàctils. Això significa que perquè l’aprenentatge de l’infant es doni amb naturalitat és de vital importància que durant les primeres etapes hi hagi estimulació de la pell, el tacte, l’aparell motor i l’equilibri. Per aquest motiu són essencials les experiències manipulatives i vivencials pels nens, tanmateix com el moviment i les relacions.  Les noves tecnologies no estimulen cap d’aquests procediments, essent vital saber quan, com i quant oferir-les a l’infant.

En aquest sentit el psiquiatra Serge Tisseron de la Universitat Oest Nanterre (Paris) va crear la regla 3-6-9-12, avalada per l’Associació de Pediatria Francesa,  per orientar a les famílies en l’ús de les noves tecnologies.

  • Entre 0 i 3 anys: Aquesta etapa és la més important pel desenvolupament cognitiu, i tal com dèiem anteriorment, és fonamental que l’infant interactuï amb el seu entorn utilitzant els 5 sentits per tal de que es puguin crear les xarxes neuronals necessàries per l’aprenentatge. Per això, es recomana evitar en la mesura del possible, l’exposició a pantalles (TV inclosa). El joc mogut, els jocs de faldilla, els contes, el joc simbòlic i totes les interaccions amb l’adult són les activitats que millor estimularan el cervell de l’infant en creixement. Si en moments puntuals es mira la televisió o es juga amb algun dispositiu mòbil, sempre hauria de ser amb la companyia de l’adult.
  • Entre 3 i 6 anys: En aquesta etapa el nen necessita crear tot amb els seus dits i continua necessitant una experiència moguda i relacional per el bon desenvolupament de les habilitats cognitives, emocionals i socials. A més, és l’etapa de la fantasia que permet assentar les bases per un pensament creatiu, crític i introspectiu més endavant. En aquest sentit, no és recomanable l’ús d’aparells electrònics (ipads, mòbils, viodeojocs, etc.) perquè tot el que proposen ho poden fer únicament a través del moviment d’un dit (un click). A partir d’aquest moment, els infants poden gaudir de la televisió en certs moments, com una experiència familiar i adaptada a la seva edat.

021

  • Entre els 6 i 9 anys: L’ús de dispositius electrònics és quelcom atractiu pels infants i pot tenir avantatges, sobretot si el contingut és de caire pedagògic (jocs per aprendre). És important, però, posar normes clares i fermes respecte l’accés i el temps. L’ideal seria temps curts de 30 o 45 minuts limitats al cap de setmana. Respecte els videojocs no és recomanable l’exposició a jocs no adequats per a la seva edat.
  • Entre 9 i 12 anys: La navegació per internet s’ha de fer sempre acompanyat d’un adult perquè es conscienciï als infants dels perills i limitacions d’internet. S’ha de remarcar que tot el que es publica a internet és de domini públic, que queda per sempre allà, i que no tot el que està a internet és veritat. No és gens recomanable l’ús de xarxes socials perquè els nens i nenes no tenen les habilitats suficients per comunicar-se sense el llenguatge no verbal, per resoldre conflictes, o per mesurar la seva impulsivitat sense tenir a l’interlocutor davant.
  • A partir dels 12 anys: Els infants poden disposar de mòbil amb connectivitat, i poden navegar per internet sense supervisió continua. Això no treu que és molt important establir controls, horaris i revisió del que fan. Tampoc és recomanable que disposin de connexió a l’habitació ja que això fomenta el consum excessiu i treu hores d’estudi i de son. S’ha de tenir en compte que majors hores d’ús de les noves tecnologies està relacionat amb majors índexs de fracàs escolar. Altres activitats, com l’esport, la lectura o l’expressió artística són altament recomanables pel desenvolupament emocional i social dels joves. Per a la bona dinàmica familiar també és molt important compartir moments sense tecnologia per parlar i expressar emocions i opinions. Les hores dels menjars poden ser les ideals.

Finalment, subratllar que la majoria de  jocs, apps, sèries, o TICs pensats per l’infant estan dissenyats per no exigir-los un nivell de concentració molt elevat ja que el moviment, els colors i l’argument els retrocedeix als estímuls primerencs (efecte sonall). Aquesta poca exigència neuronal de molts dels recursos TIC, provoca que els nens tendeixin a la dispersió i a la poca tolerància a la frustració quan s’enfronten a situacions més exigents. Aquest és un altre motiu pel qual és recomanable limitar l’experiència del món virtual. Els nens i joves, en definitiva, aprenen més i millor del món real.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s